Pocs dies després, es va mantenir una reunió amb delegació de govern, en la qual a més d’aportar dades concretes sobre una dolenta pràctica policial, emparant-se en la legislació actual, es va plantejar com la reforma laboral es converteix en l’eix central del augment de la precarietat sent complementada amb la llei mordassa, per tal de reprimir el conflicte social que es crea com a conseqüència. Les organitzacions socials exigiren la seua derogació immediata.

En esta reunió s’acordà mantenir una interlocució directa i la revisió dels expedients sancionadors que es presenten per part de les organitzacions. Reunits els diferents grups, s’elaborà un escrit, i el dia 31 de Juliol, es presentà públicament i es registrà en delegació de govern, exigint la derogació de les “lleis mordasses” i una llei “d’amnistia social”.

Cal destacar que estes accions han permès un espai de treball comú no només entre plataformes que treballen específicament en el tema repressiu, sinó entre diferents col·lectius que pateixen quotidianament la repressió. A més de facilitar la visibilitat del problema i el donar a conèixer a l’opinió pública que front a l’enduriment de la repressió per tal de respondre a la contestació de la situació social, existeix una alternativa possible i desitjable: La derogació de lleis mordasses i una llei d’amnistia social que despenalitze els actes derivats de l’agressió social, econòmica i política que pateixen amplis sectors de la població. 

AMNISTIA SOCIAL

Allà pel 2015 naix la reivindicació “d’Amnistia Social”, com a resposta a l’augment de la repressió a la contestació col·lectiva i individual que la població havia dut a terme front a l’anomenada “crisi” (2008). D’aquesta manera volíem dir que tan legítim es escollir una barra de pa en un supermercat (sense pasar per caixa), com “utilitzar” sense permís un habitatge “propietat” d’alguna banda d’usuro-especuladors. Tan injust es ser jutjat per compondre lletres de rap, com participar en protestes o manifestacions. 

Tot s’intensifica a partir de que amplis sectors socials es mostren rebels i disposats a defensar-se lluitant front a les agressions permanents que estem patint. Des de el 15M i les Vagues Generals (de treballadors/es i estudiants/es), La Primavera Valenciana, Gamonal, Can Vies, Les Marxes de la Dignitat, Les Marxes de Dones, entre altres (com a respostes amplies i col·lectives), fins a les respostes més locals, sectorials o puntuals (repressió a anarquistes en les xarxes, titellaires, grups de música, defensa front a desnonaments, lluites dels barris empobrits i en les zones rurals, etc.). Casos com els “Titellaires” o el dels “Joves D’alsasua”. Casos com els d’Alfon, Bódalo, Nahuel o els grups llibertaris, fins als casos menys sonats en forma de denuncies, arrestos domiciliaris, detencions injustificades, etc. 

Front a esta situació el G. Treball d’Amnistia Social- València, en maig del 18 ja plantejava… “Amnistia Social” ha de deixar de ser, tan sols una bona idea, un bonic desig, un bon somni, per a convertir-se també en una reivindicació, una exigència, una premissa dels drets civils que signifique com a mínim:

• Derogació immediata de les lleis: (Llei 1/2015 Reforma del Codi Penal, Llei de Seguretat Ciutadana, Llei mordassa Llei de Seguretat Privada, Reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, Llei orgànica 2/2015 Reforma del Codi penal en matèria de terrorisme,…).

• Llibertat immediata per a les persones preses que es van veure forçades a transgredir el codi penal degut a la situació d’extrema necessitat a la qual ens ha abocat l’actual model polític i econòmic.  

• Llibertat immediata per a les persones que han sigut víctimes de muntatges policials.

• Arxivament de totes les causes obertes en els jutjats derivades d’accions de protesta contra les polítiques de retalls, tant de drets laborals com socials.

• Anul·lació de tots els processos i expedients sancionadors derivats de la intervenció governativa en contra de manifestacions en defensa de drets democràtics reconeguts.

• Eliminació efectiva de tot càrrec delictiu per a qui s’enfrontà a les intervencions de la policia (en desnonaments, vagues generals i lluites sectorials o individuals). 

• Desaparició de tota fitxa policial o antecedents penals arxivats derivats de les justes protestes socials com a conseqüència de la crisi econòmica. També implícita la desaparició de tots els nostres antecedents derivats de les lleis que faciliten la cooperació policial amb empreses de seguretat privada. Lleis que permeten l’intercanvi de les nostres dades obtinguts mitjançant actuacions policials abusives.

REFLEXIONS

Front a la absoluta deixadesa de funcions de les forces polítiques de esquerra de hui i d’ahir, les organitzacions socials tenim l’obligació de definir els nostres propis objectius, tàctiques i estratègies, de desenvolupar la nostra pròpia cultura, allunyada de falses i grotesques representacions palatines que faciliten el cruel engany d’una part important de la població, la qual al patir colonització del pensament, confon els seus interessos i necessitats amb les del amo. 

Sense necessàriament menysprear la utilització funcional del fet electoral en este sistema de “parlamentarisme representat”, la societat ha de marcar l’agenda de la necessitat, la urgència, la prioritat i el conflicte. No només a l’administració, es a dir, qüestionar i democratitzar la gestió, sinó al propi estat, apropiant-se de la decisió i el sentit de la nostra “existència col·lectiva”. 

Des d’estes reflexions entenem l’amnistia social, com un bon recordatori de que les “seues crisis” no poden acabar deixant el camps sembrats de cadàvers i als supervivents esperants resignadament la pròxima tempestat”.

València 31 de Juliol del 2019,  Grup de Treball «Amnistia social València».